Anavem amb un tren que tenia les finestres sense cristalls. Pareixia que l’aigua anava a arribar fins nosaltres. Però ja vegeu, només unes gotetes d’aigua a la càmera.
Per cert, la que crida sóc jo i el que es riu, el meu fill.
(Javier, no sé si aquest vídeo serveix. Espere que sí, 
)
Un podcast és un arxiu d’àudio que es pot descarregar i escoltar des de l’ordinador o des d’un reproductor digital (MP3). Si l’arxiu és de vídeo, s’anomena videocast o vodcast. El que els diferència dels altres arxius d’àudio o vídeo convencionals és que es pot distribuir per subscripció per mitjà d’un arxiu RSS.
És una emissió formada per un conjunt de fitxers de so (OGG o MP3) normalment integrada en un blog i que es difon per subscripció amb un RSS, cosa que facilita la sindicació de continguts.
Subscriure’s a un podcast té la avantatge que ja no és necessari estar pendent de si es publiquen nous continguts d’àudio. Podeu donar l’adreça del podcast que vulgueu a un programa de l’ordinador, les noves emissions es descarregaran automàticament al vostre ordinador sense que hagueu d’anar a visitar expressament la pàgina web. En el món de la ràdio és com una subscripció a un diari en el món de la premsa.
El podcasting consisteix la creació d’arxius de so i generar canals de publicació molt senzills que poden ser llegits des de dispositius com reproductors de mp3, telèfons mòbils i pàgines web des de qualsevol lloc. Per escoltar un podcast no és necessari escoltar-lo a un iPod o un reproductor MP3, també es pot escoltar en l’ordinador, ja que principalment són arxius MP3 o OGG, i descarregar l’arxiu des del servidor sense cap tipus de programa. Però si es vol obtenir els avantatges del RSS 2.0 i la sincronització automàtica ens serà necessari un programa de podcast, que ens permeti inscriure’ns als RSS que vulguem.
Hi ha un gran nombre de formats de vídeo entre els que cal destacar: QuickTime, Windows Media, RealPlayer players, Flash.
- El programa “Temps d’aventura“, de TV3, va ser el primer programa de Televisió de Catalunya en distribuir els seus reportatges emesos mitjançant “podcasting”.
- La Biblioteca Municipal de Morata de Tajuña: es pot escoltar el Podcast Ràdio Biblioteca (emet l’espai “Bon dia” de la Ràdio Morata. El S’emet des del 16 de març del 2007 amb l’intenció de fomentar la lectura.
- La Biblioteca del Tecnològic de Monterrey (Mèxic): trobem el Podcast Punt de Referència amb entrevistes a autors.
- La Biblioteca Cochrane: ofereix un servici de podcast amb l’àudio dels resums de revisions seleccionades sobre salut.
- La Biblioteca de la Universitat d’Ohio: tenen en la secció “Library iPod Tour” un audiotour de 30 minuts per ensenyar les instal·lacions de la biblioteca, els servicis, el funcionament… Disponible en diversos idiomes des de l’anglés, el xinés, o el suahili a l’espanyol, entre altres.
- La British Library.
- Altres biblioteques: La Biblioteca Pública de Nova York, La Biblioteca pública dels Ángeles
- Podcast de Ikerjimenez: el programa Milenio3 en formato Podcast.
- La Cope
- Programa El Larguero
- Sociedad española de cardiología
Jo no he fet mai cap podcast. Si que he vist algun programa de la tele i com no, els vídeos que els amics posen a youtube (no tenen perdua).
Jo vaig fer un curset amb la Diputació d’Alacant, en línia. Va estar molt bé. Hi havia, igual que en la universitat, un fòrum dins de l’assignatura. Però diferent, era més com un facebook. Quan acabava el dia t’enviaven un e-mail amb totes les entrades noves que havien. El dia que no havia escrit ningú, no ho rebies i aleshores no entraves al forum, ja que sabies que no hi havia res nou..
Funcionava també com un blog, podies fer un comentari o preguntar als mestres o als companys, i tots introduíem les nostres idees, preguntes, comentaris…
T’enviavem també avisos amb les dates d’entrega dels treballs i un avís quan penjaven el treball teu corregit.
Com que era en línia no rebíem altra informació. Però pels alumnes presencials si que pense que és interessant que s’envien missatges amb informació d’activitats, cursets, conferències… com el twitter.
La manera que treballem aquesta assignatura, m’ha agradat molt, ha sigut una forma d’apropar la distància entre tots els alumnes i el professor. Hem deixat un poc de costat el semi-presencial i estudiar “a distància”. Igual hauríem de fer el mateix amb les altres assignatures…
Les xarces socials són plataformes virtuals que donen la possibilitat a través d’un perfil públic de relacionar-se amb altres persones de qualsevol lloc del món, dins d’una plataforma en línia. El llistat de xarxes socials és interminable, però he trobat algunes images amb les quals ens podem fer una idea.
La “Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Telecomunicació” de la Universitat Politècnica de Madrid utilitza les següents eines 2.0 per difondre la informació i serveis de la biblioteca:
La Bibiloteca de l’EPS d’Alcoi, de la Universitat Politècnica de València utilitza els següents recursos:
New York Public Library podem seguir la biblioteca a través de:
Opinió personal:
Les xarxes en sí no són un perill, però es poden convertir en perilloses segons la persona que les utilitza. A més, el que no vulgues que es sàpia (o es vega, fotos) no ho contes.
Com a eines professionals si que pense que són molt interessants, es pot fer arribar la informació a molta gent. I més si tenim en compte que el 75% dels internautes pertany a alguna xarxa social (com va assegurar el professor de l’INSEAD, Soumitra Dutta, en la presentació del seu llibre a la “Fundación Telefónica”, a Madrid, abril de 2009). Es un bon nombre de clients potencials.
Estic intentant fer l’exercici 5, i mireu que he trobat publicat en el ABC: quatre investigadors coreans han fet un estudi sobre el twitter i han decidit que no és una xarxa social, perquè les relacions que es fan no es segueixen mútuament, la informació és actual i molts pocs usuaris tenen un gran audiènica directa.
En març de 2006 naix Twitter amb el nom original de Twttr passant a Twitter a finals d’eixe any. La versió en espanyol es publica en novembre de 2009, aquest any ja disposava de més de 50 milions d’usuaris en tot el món.
Twitter és un servei gratuït de microblogging, a través del qual els usuaris poden publicar twetts (micro-entrades de text) que no poden sobrepassar el 140 caràcters, que ens permet una comunicació social online.
Twitter en aplicacions empresarials permet:
Tres empreses que van traure partir dels tweets són:
El Periódico, publicava el 14 d’abril, que Twitter incorporarà publicitat en les recerques dels usuaris. La publicitat tindrà la forma de tweets i es diferenciaran de la resta. Alguns dels primers anunciants seran Sony Pictures, Starbucks, Virgin America, Bravo i Red Bull.
Un altre fet que m’ha cridat l’atenció a sigut que dos empreses en competència, Coca Cola i Pepsi, siguen seguidores una de l’altra en Twitter. La història comença quan un usuari publica aquest tweet.
Tres hores després, Coca Cola respon.
I un poc després Pepsi contesta:
Així que Coca Cola i Pepsi, seran amics per sempre en Twitter.
Twitter en les biblioteques permet:
Exemples de biblioteques:
Altres llocs que he trobat interessants:
M’he agregat a Twitter, però no crec que per a un ús personal em siga de gran ajuda. Ja estic en facebook i quasi no tinc temps d’entrar. Com diu el nostre company Emili: treballar, estudiar, i twitejar no són compatibles.
Ara que ho pense, si que pot ser que utilitze un tipus de microblogging (o alguna cosa pareguda), però més personal i sobretot privat. Però no l’utilitze per a dir què és el que estic fent, si no per a dir què és el que vull fer: els SMS del mòbils (anem a fer un café, anem al cine?…). A éste si que li done servei, i pense que no sóc la única. O sí???
QUÈ ÉS UNA RSS ?
És un format basat en XML, que permet a través d’un programa informàtic o servei web específic (agregador) poder rebre totes les novetats que es produixen en un bloc o web, sense tindre la necessitat de visitar-lo. Els arxius RSS contenen metadades sobre les fonts d’informació. Què és XML? Llenguatge etiquetat extensible. Serveix per estructurar, emmagatzemar i intercanviar informació. Permet la lectura de dades a través de diferents aplicacions.
Per a compartir la informació necessitem uns programes anomenats AGREGADORS, programes que són capaços de llegir e interpretar les fonts RSS o “feeds”. Ens mostren els continguts del lloc actualitzats en una pàgina senzilla i en un format còmode i llegible. Hi ha diferents tipus d’agregadors: d’escriptori (s’instal·len a l’ordinador de l’usuari) i en línia (cal donar-se d’alta en l’agregador). Els agregadors gratuïts més utilitzats són Internet Explores 7, Firefox 2, Google Reader i Bloglines.
Les fonts RSS solen anar acompanyades de les paraules RSS, XML, ATOM, feed.. 
Trobem tres tipus de formats RSS:
Conclusió
No cal comprovar els nombrosos llocs, un per un, els quals ofereixen els continguts que ens interessen, sense saber si hi ha hagut canvis. Podem trobar la informació que ens interessa de manera fàcil i ràpida, a més aquesta informació s’actualitza freqüentment.
Les RSS permeten compartir la informació i veure-la de forma immediata (és el que s’anomena sindicació de continguts).
És un eina de treball molt important:
Les falles a ValènciaLes falles són un esclat de llums, foc i colors, envoltades sempre per la pólvora. Cal destacar la despertà -120 quilos de pólvora en apenes 5 minuts- en la qual els fallers desperten als veïns de bon matí amb els masclets o els tró de bac, (enguany 300.000). Són també molt famoses les mascletades, i com no els castells de focs d’artificials, el més important té lloc la Nit del Foc (nit del 18 al 19 ).
Les flors també són importants en aquestes festes i més a l’hora de l’ofrena a la Verge dels Desamparats, amb tots i cadascun dels ramells que ofrenen els fallers i falleres, es confecciona el manto de la Verge, cada any diferent i més bonic. Però, aquest any han canviat el lloc de concentració de les comissions falleres per a no acabar a altes hores de la nit, com ve passant des de fa molts anys.
Malgrat a la crisi fallera i crisi en general, els fallers s’han mantingut fidels a la festa. Enguany la festa té tots els ingredients per a esdevenir més màgica que mai, els valencians gaudirem per darrer anys dels monuments més cars fins ara. La Junta Central Fallera ha proposat, per a l’any 2011, posar un màxim de 100.000 € (qui els pillara!) per a les falles de la secció “especial”, cosa que faria que la competició entre els monuments fora més equànime.
Tampoc s’ha notat la crisi a l’hora de decorar el carrers, la Falla Cuba-Literato Azorín, amb un total de 850.000 peretes (de baix consum?) i un pressupost de 200.000 €, ha sigut guardonada amb el Primer Premi de carrers il·luminats.
I una cosa inesperada, per fi, la Falla Convento Jerusalén (amb un pressupost de 300.000 €), ha guanyat el Primer Premi de totes les Categories en front a la guanyadora per sis anys, la Falla Nou Campanar (amb 600.000 € de pressupost).
I si no ens agraden les falles, en aquestes dates podem visitar al MuVim (Museo Valenciano de la Ilustración y la Modernidad) l’exposició fotogràfica “Fragment d’un any”, encara que les fotos de caire polític, un total de 10, han sigut ”censurades” i retirades de l’exposició. En l’IVAM, s’ofereix l’exposició “De Gaudí a Picasso”, on es reviu el modernisme català a través de 125 obres.
Encara que aquesta notícia no tinga res a veure amb les falles, m’ha crida’t molt l’atenció (i em faltava un enllaç), vull comunicar-vos que en la Terra ja tenim ANGELS, dels que no tenen sexe. Sí, sí com ho sentiu, al Regne Unit, Norry May-Welby ha sigut reconegut/da com a ciutadà/na de gènere neutre.
PlAnEtAKi CoMeNtArIs De ToTs ElS bLoGs
